Us heu preguntat mai els motius que ens porten a les persones a explicar-nos històries? Aquest és un fet que no deixa d’encuriosir-me, així que els últims temps m’he anat apuntant motius i aquest és el recull que n’he fet:

1-Llibertat: per construir. Per pensar lo impensable (igual que la ciència i l’humor).
2-El món de les idees: la ficció és potent i pot crear un Déu que més tard ens crearà a nosaltres.
3-Per la immortalitat: com a Blade Runner. Al final el replicant no mata perquè té quelcom a explicar (i així ser immortal).
4-Esquizofrènics: per imaginar-se un món suportable.
5-Tranquil.litat: la que la vida no dona.
6-Guanyar judicis: els jutges valoren la coherència del sumari.
7-Crear mirades: provocar la reflexió d’un mateix i del món. Crear idees sobre la vida i trencar esquemes preconcebuts.
8-Per potenciar connexions neuronals
9-Anticipar realitat: les entitats que vetllen per la seguretat miren pel.lícules per tal de visualitzar situacions i anticipar-se a la realitat (al 2008 a la garrotxa es va fer un simulacre d’accident per estudiar situacions crítiques).
10-La última podria ser per aconseguir el poder, però prefereixo dir que és per salvar la vida, com Sherazad.

Again the evidence of simple: just a diaper baby communicating deep inside.

If he plays the guitar, I thought he was the resurrection of John Lennon!

Steve Jobs, tot explicant la filosofia d’Apple, comenta que la clau està en el disseny:

“Fixa’t en el disseny dels productes dels demés, realment tenen una interfície complicada… Nosaltres busquem fer-ho més integral, més simple. Quan es comença a resoldre un problema les primeres solucions que venen al cap són molt complexes i molta gent s’atura aquí! Però si continues, si vius amb el problema i el peles com si fos una ceba, pots trobar sovint unes solucions simples i elegants. El què passa és que la majoria de la gent no inverteix temps i energia per arribar aquí. Nosaltres creiem que els clients són llestos i volen objectes que han estat ben pensats.”

Simple like this afegeixo jo i és que la frase de la ceba és una metàfora sensacional, molt gràfica i ben trobada, segurament després d’una vida de redissenys.

Sota la meva opinió rere aquestes paraules hi ha tot un tema a debatre.

Interessant reflexió Tibetana sobre occident:

Tenen país, cultura, diners i “llibertat”; però no riuen…

http://www.savetibet.org/

Escolto les notícies pels medis de comunicació de tota la vida (TV, ràdio i diaris) i només hi trobo que dades negatives sobre la sequera.

Me’n vaig al medi que opinió que encara gaudeix de certa llibertat, és a dir internet i em trobo més negativitat encara.

Suposo que la negativitat deu ser una bona eina comercial i de control (pensant a lo George Orwell en 1984), d’altre banda no m’explico aquesta unidireccionalitat informativa. No obstant l’absència de pluja als cels Catalans té una sèrie de punts positius que val la pena destacar i com que és hora que algú ho faci prendré la iniciativa :

Per exemple, gràcies a que no plou s’han pogut netejar els rius d’andròmines que alguns decerebrats hi han llançat, com cotxes, motos, bicicletes, neveres, microones i una llarga llista d’aquest tipus de coses que la gent no sabem què fer-ne al cap d’un temps d’haver-les comprat. Us imagineu quina mal al medi ambient si tot això continués allà dins els rius!

També és positiu que els polítics hagin quedat ben retratats, una vegada més. Encara que faci temps que escolti als experts comentar que l’aigua no es recull únicament en pantans, sinó que hi ha molt a fer a petita escala, una mica com lo dels panells solars, tal i com ja es fa en d’altres països, sempre va bé una sequera per deixar les evidències ben evidents: que no tot és fer-se fotos tallant cintes i els projectes poden durar més de quatres anys! Ara ja no tenen més remei que, després d’arreglar els trens, anar per l’aigua.

Us heu adonat que avui en dia plou a gust de tothom? És un fet que no recordo amb tota la meva existència. Avui plou i la gent que tenia alguna cosa a fer diu resignada: em foto, però millor, ja que feia falta. Si això és una ganga! Mai s’havia vist una acord tan unànim. Segur que no està en cap manual polític això de la sequera? Resulta millor que pujar els preus de les hipoteques…

Si és que la sequera ha deixat un munt de punts positius al nostre entorn. Cal adonar-se’n per aprofitar l’ocasió, que d’aquí 4 dies tornarà a ploure i tot això s’haurà acabat.

És ben bé que ens queixem per gust!

Buf, quin títol més complicat… dona que pensar!

M’adono que hagués resultat més simple un títol del tipus “Com podem simplificar?”, o més modernillo com “+ simplicitat” o el sempre recurrent “Simplicitat vs Complexitat” (generalment atrauen les confrontacions).

Probablement els altres s’haguessin entès millor, és a dir, haurien estat més usables (curiosa expressió), però en aquest cas no podia usar-los, a l’entendre que, per naturalesa, ens atrau lo complex; ens crida la curiositat donant la impressió que allà hi ha quelcom més, alguna d’aquelles veritats ocultes que no haguéssim estat capaços de descobrir per nosaltres mateixos i que per tant, el seu descobridor/a és la hòstia! La mateixa sensació que en les pel.lícules americanes sense guió carregades d’efectes especials.

Per això m’he decantat per un títol d’aquests tipus, per cridar una mica l’atenció!

És que la simplicitat espanta. Heu fet mai un flashback per posar-vos a la pell dels qui feien presentacions del projecte google quan aquest encara no era conegut? M’ho puc imaginar: “Hem dissenyat una pantalla blanca amb una caixa al mig…”. Segurament ho devien acompanyar de focs artificials i cava, especialment abans de demanar cap tipus d’ajuda econòmica. El què tinc clar és que els que entressin a continuació, per poca complexitat que afegissin, ho tenien molt bé per impressionar.

L’altre dia la meva Mare, que fins fa poc no havia tocat un ordinador, va dir que no sabia com havia pogut viure sense el google. Però, es clar, quants anys han passat abans que els internautes s’adonguin de la gràcia de la caixa? Jo no podia esperar tant, volia un títol de reacció immediata!

La complexitat agrada. Atorga una imatge d’experts en la matèria, mentre la simplicitat s’entén com a bàsica, d’estar en la superfície del coneixement. El problema és de inseguretat: com es pot saber si sota la superfície hi ha un ice-berg de coneixement?

Es tracta de fer les coses simples, no els pensaments, és a dir, acceptar el repte de la comprensió de la complexitat. El què passa és que per simplificar cal tenir un ampli coneixement del tema i per això no he aconseguit anar més enllà del títol. M’adono que simplificar no és simple.

Ennio Morricone, un dels fenòmens de la música cinematogràfica i creador de “l’score” en més de 600 pel.lícules. Algun dia escriuré a fons sobre ell, per ara disfruteu d’aquests clàssics, alguns d’ells en genials versions :

The Ecstasy of Gold (live in concert)

Ukulele Orchestra of GB – The Good the Bad the Ugly

Una autèntica obra d’art perfectament interpretada, i per cert, amb un error fantàsticament salvat per part del xiulador! (us farieu creus del què costa trobar un/a bon xiulador/a )

La frase més coneguda de l’Ennio és: La creació està basada un 1% en la inspiració i un 99% en el treball. No en va treballava 12 hores diàries els dies laborals (no li faltava raó en el seu cas).