Buf, quin títol més complicat… dona que pensar!
M’adono que hagués resultat més simple un títol del tipus “Com podem simplificar?”, o més modernillo com “+ simplicitat” o el sempre recurrent “Simplicitat vs Complexitat” (generalment atrauen les confrontacions).
Probablement els altres s’haguessin entès millor, és a dir, haurien estat més usables (curiosa expressió), però en aquest cas no podia usar-los, a l’entendre que, per naturalesa, ens atrau lo complex; ens crida la curiositat donant la impressió que allà hi ha quelcom més, alguna d’aquelles veritats ocultes que no haguéssim estat capaços de descobrir per nosaltres mateixos i que per tant, el seu descobridor/a és la hòstia! La mateixa sensació que en les pel.lícules americanes sense guió carregades d’efectes especials.
Per això m’he decantat per un títol d’aquests tipus, per cridar una mica l’atenció!
És que la simplicitat espanta. Heu fet mai un flashback per posar-vos a la pell dels qui feien presentacions del projecte google quan aquest encara no era conegut? M’ho puc imaginar: “Hem dissenyat una pantalla blanca amb una caixa al mig…”. Segurament ho devien acompanyar de focs artificials i cava, especialment abans de demanar cap tipus d’ajuda econòmica. El què tinc clar és que els que entressin a continuació, per poca complexitat que afegissin, ho tenien molt bé per impressionar.
L’altre dia la meva Mare, que fins fa poc no havia tocat un ordinador, va dir que no sabia com havia pogut viure sense el google. Però, es clar, quants anys han passat abans que els internautes s’adonguin de la gràcia de la caixa? Jo no podia esperar tant, volia un títol de reacció immediata!
La complexitat agrada. Atorga una imatge d’experts en la matèria, mentre la simplicitat s’entén com a bàsica, d’estar en la superfície del coneixement. El problema és de inseguretat: com es pot saber si sota la superfície hi ha un ice-berg de coneixement?
Es tracta de fer les coses simples, no els pensaments, és a dir, acceptar el repte de la comprensió de la complexitat. El què passa és que per simplificar cal tenir un ampli coneixement del tema i per això no he aconseguit anar més enllà del títol. M’adono que simplificar no és simple.
1 Comment
April 18, 2008 at 2:22 pm
Hola!
M’alegra que després de tant de temps t’hagis decidit a tornar a escriure, amb aquest post sobre la simplesa de la complexitat. El títol impacta!
Una abraçada!