A Internet des de fa uns anys hi ha una disputa entre dos bàndols: el disseny i la usabilitat.
Del disseny, en aquest cas estaria parlant del disseny web i sobretot el disseny gràfic aplicat a la web, tots en tenim una idea bàsica del que és, tot i tractar-se d’un concepte molt ampli, sovint mal usat i relacionat erròniament amb la manca de serietat. Per definir-ho d’alguna forma podria dir que el disseny gràfic té com a objectiu arribar als sentits i transmetre missatges a través de senyals i analogies.
Doncs bé, en l’entorn de les pàgines web a anat creixent durant els últims anys la usabilitat, un concepte no tan conegut com el disseny però que se li està imposant a base d’efectivitat.
La usabilitat són els estudis que mesuren la facilitat d’ús d’un producte o servei, habitualment d’una màquina tot i que també molt emprat per desenvolupar software i saber si els usuaris l’aprenen a utilitzar fàcilment. Com podreu imaginar les intencions dels dissenyadors s’han topat contínuament amb les de la usabilitat.
L’encarregat d’implementar la usabilitat a Internet i més concretament a les pàgines webs estat en Jakob Nielsen.
El considerat guru en la matèria (en qualsevol lloc que llegeixo sobre ell i trobo aquest adjectiu), es va passar aproximadament 10 anys realitzant estudis estadístics sobre el comportament dels usuaris amb les pàgines web i actualment fa afirmacions com:
- Els usuaris imploren que accelerem les descarregues de les pàgines. Al principi la meva reacció era: “Fem un disseny millor, estaran contents i esperaran”. Ara sóc un pecador reformat i els temps de descarrega ràpids són el disseny més important.
Realment amb els seus estudis a format bons arguments i els sap comunicar bé; afirma que la usabilitat en una web és necessària per la seva supervivència:
- Si una web és difícil d’usar els usuaris marxen.
- Si la pàgina principal no deixa clar què ofereix la companyia i què i poden fer en la web els usuaris marxen.
- Si els usuaris es perden en la web marxen.
- Si la informació és difícil de llegir o no responen les preguntes dels usuaris, aquests marxen.
Afirma que els usuaris no volen invertir temps en llegir un manual per aprendre a utilitzar la interface de cada web; el seu objectiu és la informació i si no la troben aniran a la competència que està a un sol click, és a dir, la seva reacció serà, com no, marxar, amb la conseqüent pèrdua de beneficis per un negoci, o una empresa, la qual tindria els treballadors perdent temps a buscant informació en la intranet degut per una mala implementació de la usabilitat.
Tot això que he explicat a grans trets (potser massa grans) ho acaba lligant amb els estàndards per la web, com per exemple la línia blava que hi ha sota el text que indica que allà hi ha un link, o que a Internet tot funciona amb un sol click (us hi havíeu fixat mai?). Les seves previsions són que per al 2018 aquests estàndards estaran totalment implantats.
La reacció dels dissenyadors no s’ha fet esperar. Explicat a grans trets, també estan interessats en una bona arquitectura web, però no en tota aquesta imposició d’usabilitat, on al darrera i veuen els interessos de les empreses que amb aquest comportament intenten controlar la red i l’esperit emprenedor que pot tenir un negoci amb una web (una mica lo dels 70’s on un informàtic dins un garatge podia desenvolupar grans idees).
Els dissenyadors prefereixen arquitectures més treballades i donar més importància a la identitat que cada web vulgui transmetre, i és que només cal veure la pàgina web d’en Jakob Nielsen, www.useit.com, usabilitat pura i dura sense res de disseny (tot i que realment, una web sense disseny, ens transmet molt de la seva personalitat). Una web, que per cert, molts dissenyadors li han redissenyat múltiples vegades.
I com que he fet referència a una web d’usabilitat, aquí una de disseny que m’agrada molt: www.designbyfire.com.
March 17, 2006...8:28 pm
DISSENY vs USABILITAT
Jump to Comments
1 Comment
March 2, 2007 at 9:03 pm
[...] Quan es parla d’usabilitat val la pena recordar que aquí si es sap què va ser primer, si l’ou o la gallina. Va ser el disseny. [...]