Us haureu adonat que feia temps que no escrivia en el blog, aproximadament un segle, o aquesta és la impressió que tinc…
De no haver estat pels comentaris que m’heu anat deixant, fet que és molt d’agrair, el blog no s’hauria engreixat un sol bit i en l’internet d’avui en dia el contingut fresc té un pes molt important (estarà bé escriure d’aquí 50 anys diguen que Internet abans era millor!), a pesar de tot i tal i com diu en Jakob Nielsen “les dades mai moren”!
No obstant, en la vida hi ha moments per tot, (uns per escriure i d’altres per llegir 
) i al tractar-se d’un blog personal la paraula obligació no existeix; són d’altres que el fan possible, com inquietud, prioritat, necessitat, llibertat, … les que van engreixant tot el site de H2E1 al llarg del temps.
Que la vida és un caos tots ho sabem, és una d’aquelles veritats absolutes que senzillament s’han d’acceptar, tot i que de vegades intentem girar-li la cara en busca de situacions de garantia màxima en un moment o altre de la nostra vida (com vaig escoltar l’altre dia a la ràdio “al fi i al cap som mamífers i per tant competitius per naturalesa!”). Quan realment entenem que amb prou feines podem controlar (mmmmmm dubto d’haver elegit la paraula adequada…) les quatre coses que realment ens resulten importants i que per tant ens omplen de felicitat, i que la resta flueix al seu aire, sovint lluny de qualsevol dels que puguin ser els nostres interessos i pretencions, lo únic que ens queda és disfrutar del què estem fent, al moment present, per tal d’apropar-nos al màxim possible al nostre objectiu. Al cap i a la fi, ningú sap què ens depararà, però és lògic que si el present és bo hi ha més possibilitats que el futur també ho sigui; és llavors que la nostra vida dona un salt qualitatiu, fins i tot per damunt de la societat del benestar!
Doncs això, del què parlava, és el què m’ha ocupat els últims temps: viure el caos i de forma intensa! I és que quan tot lo planificat amb antel.lació i acurada estratègia cau per efecte dominó, el millor és parar a reflexionar, entendre de nou que tot és un caos i en la mesura de lo possible, disfrutar del moment. Tornar a començar i no parar de millorar, ja que és, al fi i al cap del què es tracta i que és dels errors que s’aprèn el doble.
Sabia que començar “l’aventura” de la Universitat als 28 podria suposar un esport de risc, tot i que ben mirat i vist l’enriquiment personal que m’ha suposat, l’aventura era no fer-ho! En tot cas mai hagués pensat que podria deixar de ser-ho de forma metafòrica per ser tan real, i és que… què carai i pinten els Kayaks amb els estudis d’Audiovisuals & multimèdia??!?
Es diu que el mestre apareix quan arriba l’alumne i és que per aprofitar l’efecte atzar de forma que aquest ens pugui obrir nous camins, primer hi ha d’haver una intencionalitat.
Casualitat rere casualitat (tot i que prefereixo pensar en el Karma!) em vaig trobar a la cala Ses Torretes de Calonge, disposat a llogar Kayaks a qualsevol persona, majoritariament guiri, perquè no dir-ho 
, que estigués interessada en donar una volta per les aigües del mediterrani.
És després d’un any duur que un acaba per entendre que negoci significa negació de l’oci, i és que tal i com he dit al principi, en la vida hi ha moments per tot i també per valorar les coses bones, les que mai moren, en la seva justa mesura i realment era d’agraïr que cada matí, camí de “l’oficina” situada a la platja, pogués gaudir d’aquesta esplèndida vista.
La vista matinal en el camí cap a”l’oficina”!
La oficina dels Kayaks
Us heu preguntat mai si esteu al lloc correcte al moment adequat? Jo si i m’adono que la resposta és ben simple, està dins nostre…
Conclusió: El blog s’ha tornat a engreixar amb alguns bits més (tot i que prefereixo pensar que s’ha ben alimentat ) i que, qui sap, potser ben ajuntats es converteixen amb aquelles dades que mai moren, almenys per mi.
